ESP
En 1981 Catalunya (Cat) fue la primera de las Comunidades Autónomas (CCAA)
en recibir las transferencias de las competencias en salud (en 2001 se finalizó
dicha transferencia a las CCCA que aún no las tenían, que fueron Madrid,
Principado de Asturias, Castilla y León, Islas Baleares, Aragón, Murcia,
Castilla La Mancha, Cantabria, Extremadura y La Rioja). No hablaremos hoy del
presupuesto destinado a sanidad en las distintas CCAA ni el porcentaje sobre el
PIB que éste representa, sino qué significa lo que comúnmente se denomina el "Modelo Sanitario Catalán".
En primer lugar hay que situar la antigua tradición de servicios
sanitarios que ofrecían las instituciones religiosas existentes en Cat. En la
época de la transferencia de competencias, existía un desequilibrio entre los recursos
económicos disponibles y las necesidades sanitarias, por lo que no se pudo absorber
todos estos distintos centros como propiedad pública. Se realizó entonces una
universalización de la asistencia sanitaria pública en Cat, con una diversidad
de centros sanitarios (denominados proveedores
de salud). Algunos de estos son de titularidad pública y otros concertados,
siendo algunos de titularidad de instituciones religiosas, otras de consorcios (con
participación de entidades públicas y/o privadas) y otros exclusivamente privados,
pero todos ellos ofreciendo un servicio
público. Esta es la gran peculiaridad del "Modelo Sanitario Catalán"
y la gran diferencia respecto lo que sucede en el resto de España, donde la
gran mayoría de centros hospitalarios son de titularidad y de uso públicos. Además
de este sistema público, como ocurre en otras CCAA, existen unos centros
privados que ofrecen una asistencia exclusivamente privada, que suele ser gestionada
mayoritariamente por una cobertura mutual privada.
Como las titularidades son distintas, se entiende
que la contratación laboral de sus trabajadores también lo sea. Así los
hospitales de titularidad pública situados dentro del Institut Català de la
Salut (ICS), 8 en total, presentan una contratación pública y están regulados
bajo el marco estatutario y el resto de hospitales de uso público (60
hospitales), se agruparon mayoritariamente bajo la red de la XHUP (Xarxa
Hospitalària d'Utilització Pública) y ofrecen una contratación laboral
(mercantil). Además, el modo de financiarse es distinto, aunque provenga en
ambos casos del Departament de Salut. Mientras que los centros del ICS reciben
su financiación mediante un presupuesto anual estimado, los centros de la XHUP lo
hacen de acuerdo a una facturación mensual por la actividad realizada. En
cuanto a la Asistencia Primaria (los Centros de Atención Primaria -CAP-) la
mayoría de ellos son de propiedad pública y por tanto, con una contratación
estatutaria. Existe en Catalunya el denominado Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, que informa de los resultados de los distintos centros
tanto hospitalarios como de atención primaria, información de gran utilidad para los ciudadanos para conocer y
comparar la eficacia y seguridad de los distintos proveedores.
El Parlament de Catalunya decide
y aprueba del total del presupuesto que dispone, qué porcentaje destina para la
Conselleria de Salut (cargo que dirige el reciente conseller Antoni Comín i
Oliveres). Este presupuesto fue de 8.466,99 millones de € en 2015 y de 8.290,59
millones de € en 2014 (en 2009 era de
9.721,01 millones de € y en 2011, de 9.127,91), lo que representa un 30% aproximadamente de todo el
presupuesto de la Generalitat de Catalunya. El Departament de Salud elabora el
Plan de salud y transfiere los recursos económicos a los distintos proveedores
de uso público (ICS y concertados). El Sistema Català de Salut (CatSalut) es la
cobertura sanitaria pública de los catalanes que garantiza la atención sanitaria
de cobertura pública, integral y de calidad a todos los ciudadanos de Cat. Aun
así, en Cat, 1 de cada 4 adultos dispone de una doble cobertura, la del
CatSalut y otra privada.
A parte de la necesidad de los recursos económicos suficientes para el
correcto mantenimiento de todo sistema sanitario público, es necesario tener
presente otros factores que influirán en las necesidades sanitarias futuras.
Entre ellos cabe destacar la inversión en la pirámide poblacional que hará que
en unos 10 años, 1 de cada 5 ciudadanos serán mayores de 65 años, grupo de
población que presenta un coste medio anual per cápita entre 4 y 13 veces
superior que la población inferior a 65 años, y además 3 de cada 5 ciudadanos
tendrán una o más enfermedades crónicas, patologías que representan gran parte
del gasto sanitario. Por todo ello, todos los sistemas sanitarios deberán
adaptarse a estos cambios demográficos, para resultar más eficientes y poder mantener
unos resultados óptimos, con el fin de mejorar
nuestro bienestar.
CAT
El 1981 Catalunya (Cat) va ser la primera de les Comunitats Autònomes
(CCAA) en rebre les transferències de les competències en salut (el 2001 es va
finalitzar aquesta transferència a les CCCA que encara no les tenien, que van
ser Madrid, Principado de Asturias, Castilla y León, Islas
Baleares, Aragón, Murcia, Castilla La Mancha, Cantabria, Extremadura i La Rioja). No parlarem avui del pressupost destinat a sanitat en les diferents CCAA
ni del percentatge sobre el PIB que aquest representa, sinó què significa el que
comunament es denomina el "Model Sanitari Català".
En primer lloc cal situar l'antiga tradició de serveis sanitaris que
oferien les institucions religioses existents a Cat. En l'època de la
transferència de competències, existia un desequilibri entre els recursos
econòmics disponibles i les necessitats sanitàries, pel que no es varen poder
absorbir tots aquests diferents centres com a propietat pública. Es va
realitzar llavors una universalització de l'assistència sanitària pública a
Cat, amb una diversitat de centres sanitaris (denominats proveïdors de salut). Alguns d'aquests són de titularitat pública i
altres concertats, sent alguns de titularitat d'institucions religioses, altres
de consorcis (amb participació d'entitats públiques i/o privades) i altres
exclusivament privats, però tots ells oferint un servei públic. Aquesta és la
gran peculiaritat del "Model Sanitari Català" i la gran diferència
respecte del que succeeix a la resta d'Espanya, on la gran majoria de centres
hospitalaris són de titularitat i d'ús públics. A més d'aquest sistema públic,
com passa en altres CCAA, hi ha uns centres privats que ofereixen una
assistència exclusivament privada, que sol ser gestionada majoritàriament per
una cobertura mutual privada.
Com les titularitats són diferents, s'entén que la contractació laboral
dels seus treballadors també ho sigui. Així els hospitals de titularitat
pública situats dins de l'Institut Català de la Salut (ICS), 8 en total,
presenten una contractació pública i estan regulats sota el marc estatutari i
la resta d'hospitals d'ús públic (60 hospitals), es van agrupar majoritàriament
sota la xarxa de la XHUP (Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública) i ofereixen
una contractació laboral (mercantil). A més, la manera de finançar-és diferent,
encara que provingui en els dos casos del Departament de Salut. Mentre que els
centres de l'ICS reben el seu finançament mitjançant un pressupost anual
estimat, els centres de la XHUP ho fan d'acord a una facturació mensual per
l'activitat realitzada. Pel que fa a l'Assistència Primària (els Centres
d'Atenció Primària -CAP-) la majoria d'ells són de propietat pública i per
tant, amb una contractació estatutària. Existeix a Catalunya l'anomenat Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, que informa dels resultats dels diferents centres tant
hospitalaris com d'atenció primària informació de gran utilitat per als
ciutadans per conèixer i comparar l'eficàcia i seguretat dels diferents
proveïdors.
El Parlament de Catalunya decideix i
aprova del total del pressupost que disposa, quin percentatge destina per la
Conselleria de Salut (càrrec que dirigeix el recent conseller Antoni Comín i
Oliveres). Aquest pressupost va ser de 8.466,99 milions de € el 2015 i de
8.290,59 milions de € el 2014 (el 2009 era de 9.721,01 milions de € i el 2011,
de 9.127,91), el que representa un 30% aproximadament de tot el pressupost de
la Generalitat de Catalunya. El Departament de Salut elabora el Pla de Salut i
transfereix els recursos econòmics als diferents proveïdors d'ús públic (ICS i
concertats). El Sistema Català de Salut (CatSalut) és la cobertura sanitària
pública dels catalans que garanteix l'atenció sanitària de cobertura pública,
integral i de qualitat a tots els ciutadans de Cat. Tot i així, a Cat, 1 de
cada 4 adults disposa d'una doble cobertura, la del CatSalut i una altra de privada.
A part de la necessitat dels recursos econòmics suficients per al correcte
manteniment de tot sistema sanitari públic, cal tenir present altres factors
que influiran en les necessitats sanitàries futures. Entre ells cal destacar la
inversió en la piràmide poblacional que farà que en uns 10 anys, 1 de cada 5
ciutadans seran majors de 65 anys, grup de població que presenta un cost mitjà
anual per càpita entre 4 i 13 vegades superior que la població inferior a 65
anys, i a més 3 de cada 5 ciutadans tindran una o més malalties cròniques,
patologies que representen gran part de la despesa sanitària. Per tot això, tots
els sistemes sanitaris s'han d'adaptar a aquests canvis, per resultar més
eficients i poder mantenir uns resultats òptims, per tal de millorar el nostre benestar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada